1 v. tr. Establir-se en un lloc. reocupar, tornar a ocupar. habitar(->) (una casa), ocupar-la. establir-se(en un lloc) poblar(un territori) agafar, ocupar cert espai. La catifa agafa tota la sala. L'aigua agafa mig safareig. 2 Fig. exercir. 3 Emprar algú en una feina: aplaçar. 4 [...]

1 agabellar abassegar monopolitzar confiscar(fig.), acaparar quelcom prenent-ho als altres. 2 Fig.: ocupar completament el temps o l'atenció d'una persona. absorbir. Els negocis l'absorbeixen. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (En sentit hostil) córrer. Els moros corregueren tot Espanya. esvair, envair un país i devastar-lo. infestar, causar danys amb incursions hostils. Cp. ocupar. Un país ocupat. 2 Per ext., entrar impetuosament en un lloc. irrompre. Una multitud de romeus irromperen en el temple. assaltar [...]

, faig de fuster (sense ser-ho). ocupar(el càrrec de...) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció d'estendre. dilatació ampliació 2 (En gram.) aplicabilitat 3 Propietat dels cossos d'ocupar més o menys espai. latitud grandària amplària. L'amplària del mar, del cel. llargària espai dimensió superfície(->) pany. Un pany de paret. Un pany d'hortes. àrea. Les àrees [...]

al celler. allotjar(una persona) aposentar, íd. plaçar, instal·lar algú o alguna cosa en un lloc determinat. emplaçar, designar el lloc que ha d'ocupar un monument, etc. situar 3 establir muntar. Muntar un taller. 4 (instal·lar-sepron.) habitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 propietat. El pes és una propietat de la matèria. caràcter. Els caràcters generals d'una classe. atribut manera d'ésser modalitat, atribut o qualitat moral (terme de filosofia). títol(fig.). Ell és el qui té més títols per a ocupar aquest càrrec. 2 Conjunt de propietats que constitueixen la [...]

1 ocupar. 2 (En sentit moral) amoïnar. Aquest afer m'amoïna molt: no trobo la solució. encaparrar obsessionar, preocupar fortament. inquietar donar maldecaps donar mal de ventre(fig.) alarmar. El seu abatiment ens alarma. 3 (preocupar-sepron.) capficar-se(->) encaboriar-seo [...]

viure conviure, habitar juntament amb algú. estar-se sojornar, habitar en un lloc un cert temps. estar domiciliato tenir el domicili(a tal o tal lloc), habitar oficialment i per als efectes legals a tal o tal lloc, encara que de fet no hi visqui sempre. ocupar una casa establir-se, fixar la [...]